VANDALISMES A ROCAVIVA
A l'obra i a l'artista.
*
LA MEVA CASA A ROCAVIVA
ATENCIÓ A LA PORTA
EL PRIMER ATAC
Porta provisionalment arreglada i segon atac > destruïda.
Uns tres anys va estar sense porta.
Totes les meves coses estaven dintre. Moltes van desaparèixer.
Jo exiliat en un pis a la Seu d'Urgell, on mai entrava la llum del sol.
EL RETORN
El maig del 2017, acompanyat d'uns amics, hi vaig tornar.
Amb l'intenció d'habitar la casa i posar el lloc en marxa.
Tot el matí ens va costar arribar-hi: l'autor dels vandalismes ens barrava el pas.
L'assetjament i sabotatges van continuar.
Com demostres l'autoria?
La tensió que es generava era molt forta.
Una o dues setmanes desprès vàrem abandonar.
Acompanyat, dues vegades més vaig intentar retornar-hi.
Assetjat i també de nit, totes va tocar fugir.
***
Estant vigent l'amenaça.
(L'Autoritat no ha actuat ni actua)
Fa vuit anys que no hi he tornat.
***
AQUÍ EN EL MOMENT D'ENTRAR
Desprès de quatre anys d'absència, envellit i un xic avariat.
Vint i set anys després d'haver iniciat una fantàstica aventura.
Que a la barbàrie, des del principi i en creixent, li va donar per assetjar.
Malgrat les proves i el meu deplorable estat,
les autoritats, que jo estava segur em defensarien, res van fer... i res no fan.
Certament el "bullying" continuat afecta, peró no menys la indefensió.
El perquè de tot plegat?...
espero que algú m'ho expliqui.
Esgotat, traumatitzat per tanta brega... pell i os.
On és aquell que tot sol construïa casa i movia roques?
Però queda viu l'esperit i la ferma voluntat de persistir.
D'amagotis li vaig fer una foto al Rambo que no em deixava tornar a casa meva...
i que me'n va acabar expulsant.
De poc no em veu... què hauria passat?
En estat de shok, ni vaig pensar en gravar àudio.
Perquè no vaig trucar als mossos?
Sobretot perquè hi havia la mare.
Durant molts anys, als pares els va usar d'escut.
***
Explicacions, fotos i àudios
